Síndrome de fascia lata
La fascia lata és una estructura tendinosa que recorre la cara lateral del genoll. En realitat és la part tendinosa del denominat múscul tensor de la fascia lata, que s’ancora a nivell proximal a la cresta ilíaca. Aquest múscul es transforma de forma progressiva en fascia al terç mig de la cuixa aproximadament i recorre la cara lateral de genoll fins a la seva inserció al tubercle de Gerdy, a la porció proximal i externa de la tíbia.
Fascia lata identificada durant una reconstrucció lligamentosa lateral del genoll.
La fascia lata per la seva disposició i característiques actúa com a estabilitzador lateral del genoll. En realitat, realitza un deslliçament en sentit anteroposterior sobre la cara lateral durant els moviment de flexoextensió.
Desde un punt de vista clínic, la tendinitis de fascia lata sòl aparèixer per una demanda funcional excessiva al genoll. És freqüent observar-la en corredors de fons o d’ultrafons i també per terrenys muntanyosos on existeixen desnivells importants. De fet, una de les denominacions que rep aquesta tendinopatia per fricció és “Downhill runner’s syndrom”.
El pacient sòl explicar un dolor d’aparició progressiva a la cara lateral del genoll durant la carrera i després d’un període de temps variable. Aquest dolor sòl augmentar d’intensitat i obliga sovint al corredor a abandonar la cursa
El pacient amb síndrome de fascia lata refereix un dolor a la cara lateral del genoll.
Com sempre, la correcta exploració física será imprescindible per arribar al diagnòstic. A més, s’haurà de realizar el diagnòstic diferencial amb diversos trastorns que poden provocar dolor a la cara lateral del genoll; com una lesió meniscal externa o una del lligament lateral extern.
També será molt important l’estudi de l’al.lineació de les extremitats inferiors per identificar possibles deformitats que poden afavorir l’aparició d’aquest síndrome. L’estudi radiològic també será útil en aquest moment.
Desde el punt de vista de l’abordatge terapèutic, s’hauran d’estudiar tots els posibles factors anatòmics desencadenants, ja que probablement serán la clau en la resolución del problema.
No obstant, el tractament acostuma a pasar per una disminució transitòria de l’activitat esportiva, diferents protocols de rehabilitació o infiltracions locals.
El tractament quirúrgic d’aquesta tendinopatia per fricció és molt poc freqüent.