Lesions lligamentoses múltiples del genoll

En ocasions quan es produeixen traumatismes d’elevada energia com accidents de tràfic o traumatismes que provoquen un impacte directe sobre l’articulació del genoll, es poden associar lesions de diversos lligaments.

Tot i que els principals lligaments del genoll són quatre; lligament encreuat anterior, encreuat posterior, lateral intern i lateral extern, l’estabilitat del genoll no depèn únicament d’ells. Altres estructures com els meniscos, la càpsula articular i diverses estructures periarticulars com tendons o lligaments secundaris tindran un paper fonamental. Així doncs, quan es produeix una lesió combinada de diversos lligaments no només estaran implicats alguns d’aquests quatre si no també algunes estructures estabilitzadores secundaries. En el moment de la intervenció quirúrgica haurem de tenir present la funció de totes aquestes estructures.

ABORDATJE TERAPÈUTIC

El maneig terapèutic d’aquest tipus de lesions segueix sent controvertit i fins el moment no existeixen regles d’or aplicables a tots els casos. En algunes ocasions fins i tot poden passar desapercebudes en el moment inicial degut a la priorització del tractament d’altres lesions com fractures o complicacions en relació al politraumatisme que ha patit el pacient. Així doncs, s’haurà d’individualitzar el tractament en cada cas depenent sobretot de la valoració global de cada pacient, del temps d’evolució de la lesió, de l’estat de les parts toves i dels lligaments afectats.

Com sempre, l’exploració física adequada serà clau per identificar quines són les estructures afectades. En tots els casos serà imprescindible l’exploració del dos genolls. La asimetria que observem entre un i altre serà de vital importància per orientar el diagnòstic. A continuació presentem alguns vídeos il·lustratius de lesions lligamentoses combinades.

Vídeo exploració dels lligaments lateral intern i lateral extern

Vídeo lesió combinada de lligament encreuat anterior i posterior

Després del diagnòstic correcte i de determinar quines són les estructures lligamentoses a reparar o reconstruir, haurem de planificar de forma adequada la intervenció quirúrgica. Habitualment, quan és necessari reconstruir diversos lligaments s’utilitzen els denominats al·loempelts, que són tendons que provenen d’un banc de teixits. Aquests tendons, després d’una adequada i minuciosa preparació quirúrgica podran ser implantats al genoll lesionat.

Foto plàstia de lligament encreuat posterior

Foto plàsties preparades per reconstrucció lligamentosa múltiple

L’objectiu principal de la intervenció quirúrgica és aconseguir novament l’estabilitat del genoll i la seva recuperació funcional. Tot i que els lligaments intraarticulars com els encreuats es reconstrueixen utilitzant cirurgia artroscòpica, per la reconstrucció dels lligaments extraarticulars sòl utilitzar-se la cirurgia oberta convencional.

Exploració preoperatòria de lesió combinada de lligament encreuat anterior i posterior

Exploració postoperatòria de lesió combinada de lligament encreuat anterior i posterior

El protocol de rehabilitació en aquests casos haurà de ser individualitzat. En general, pot arribar als 12 mesos o fins i tot superar-los depenent de la gravetat de la lesió inicial.

Habitualment sòl aconsellar-se un període variable de descàrrega de l’extremitat intervinguda que pot arribar a les 4-6 setmanes. Durant aquets temps s’inicia la recuperació muscular. De forma progressiva, solen incorporar-se exercicis de potenciació cuadricipital i també d’isquitibials.

Els esports que primer solen incorporar-se per la seva seguretat són la bicicleta estàtica i la natació. Posteriorment i amb el pas dels mesos es van afegint diferents activitats esportives en funció de la recuperació muscular de cada pacient.